Breu historia de la Vall

(Extret de http://www.revistaiberica.com/Suscripcion/apoyos_rt/boi.htm i traduit per Oliver al Català)

Pobles, camins, rius, paisatges, arbres i flors. Tot aixó forma part de la realitat d'una comarca per on es diu que va estar Julio Cesar almenys deu segles abans de començar-se a construir les esglèsies romàniques que li han donat aquest ben mereixida fama. Curiosament, qui fou màxim gobernant d'un dels majors imperis de la història, visità aquestes terres en busca de propietats curatives de les aigues termals de Caldes de Boí

La Vall de Boi atesora multiples i variats accidents orogràfics: dels alts cims al llit del Noguera del Tor existeix un desnivell de dos mil metres. Aqui es concentren cims que superen els tres mill metres d'alçada: Punta Passet, Besiberri, Coma-les-bienes. Aqui l'aigua cobra formes molt diferents: fonts, cascades, torrents i rierots. Tot plegat es degut a fenòmens d'erosió glacial i fluvial. Al voltant de Barruera, la vall presenta un fondo gairebé plà i els seus vertents son especialment abriptes i verticals, confirmació de l'antiga existència d'un gran llac glacial. El que realment distingeix aquest lloc son els habitants. Gent que conserva els camins tradicionals, que travessen les valls mentre els remats pasten, que practiquen la pesca, que admiren com es fon la llei, que han construit els seus pobles sense fer malbè el paisatge.

La història de Boi, està lligada des del segle XII, al senyoriat d'Erill, antic llinatge feudal depenent del Comptat del Pallars i documentat des de l'any 1077. Les poblacions de la vall estaren sota la egida d'aquest llinatge i varen disfrutar del títol de la Baronia des del segle XII. Posteriorment, fins final de l'antic règim, fou comptat d'Erill. Les construccions romàniques foren resultat de la protecció dels senyors d'Erill, i el mecenatge ofert a artistes, constructors i pintors romànics.

Per tot aixó, l'art romànic mes genui i representatiu de Catalunya, va trobar aqui l'escenari mes adequat. Els pobles de Coll, Cardet, Barruera, Durro, Boi, Erill la Vall i Taüll poseeixen campanaris ben esbelts, talles i retaules. Van ser construides entre els darrers anys del segle XI i els principis del XII i corresponen al periode romànic lombard. Al seu considerable i inestimable valor arquitectònic, es obligat sumar el conjunt de pintures murals que varen decorar alguns dels seus interiors i que, avui, es possible veure en diversos museus del mon.

A mitjans del segle XIX, el moviment romànic rastrejava a la historia i a les tradicions culturals, els signes de la identitat nacional. Aixi, estudiosos i coleccionistes van descobrir la pintura romànica a diverses exposicions celebrades a Vic i Barcelona i que van culminar, anys mes tard, amb la publicació, a càrrec de la Junta de Museus, d'un catàleg en el qual es descriuen les pintures murals existents a Catalunuya.

Al 1918, es va descobrir a Mur que un grup de financers i antiquaris extrangers habíen comprat en bloc la major part dels frescos, amb la idea d'arrancar-los i portar-los a Estats Units. El negoci fou emprès per l'empresari i coleccioniesta Lluis Plandiura i Pou, qui no va tenir problemes per convèncer al Sacerdots, alcaldes i veins d'uns pobles molt allunyats dels ambients culturals. Aixi es va aconseguir comprar peces úniques i obres mestres amb bastanta facilitat i es va iniciar l'arrancament masiu de pintures murals. Els millors especialistes del món van ésser contractats per arrencar les pintures dels absides i montar-les sobre estructures del mateix tamany sense que patissin desperfectes.

Un any mes tard, els fet van ser coneguts per la junta de Museus de Barcelona, que va iniciar unes desesperades negociacions per impedir el tràfic d'obres. Ja Junta de Museus, va tornar a comprar gairebé totes les pintures, encara segueix sent un misteri la quantitat pagada. Es van perdre algunes, com les pintures de l'abside major de la colegiata de Mur, que es troben actualment al Museu Naciona d'Art de Catalunya, ubicat a Montjuïc.